Doncs sí, ja tornem a pedalar per la NII. La veritat és que és un luxe poder canviar de paisage en només 2 hores de cotxe. Dels Pirineus al Mediterrani.
Diumenge vam arribar de Puigcerdà i a les 6 de la tarda, que no feia tanta calor, vaig agafar la bici i vaig anar fins a Calella, on desprès de donar la volta a la rotonda, vaig agafar la carretera interior que agafo moltes vegades (Sant Iscle i Sant Cebrià). Hi havia molt de cotxe que tornava direcció Barcelona i la gent estava molt esberada pel partit i, la veritat, em feia una mica d'angúnia anar x la nacional, per aixó vaig optar per fer una mica més de desnivell però anar tranquileta.
Aixi que un cop he arribat a Arenys de Munt, he continuat fins a Matró per dalt, xino xano i gaudint d'una tarda de juliol magnifica. 53 km que m'han vingut de meravella.
Però tot es pot millorar, oi?? Avui el matí he tornat a sortir i he fet la mateixa volta que ahir, amb una petita diferència... avui he tingut companyia ;-)
Mireu com estava el mar aquest mati....
Ens hem posat el maillot de gala i a gaudir del dia tan esplèndid que feia :
Aqui hem agafat el desviament i a Sant Iscle :
Pocs cotxes i arbres que ens feien ombra :
Fent de gregària a l'Iván.... és que no em tira.... jejeje
Hem parat a omplir bidons, que ja estaven buits :
I hem seguit amb el vent en contra fins a Mataró :
La sortida no té res d'especial però un dia que anem "ben conjuntats" em feia gràcia fer aquesta mini entrada. No sempre es pot fer rutes llaaargues i xules com les que tots anhelem. Per tant, s'ha d'aprofitar qualsevol dia per fer-lo especial, encara que sigui x la NII i que sigui una ruta que la puguis fer amb els ulls tancats.
Avui m’ho he pres amb més calma. He sortit de Puigcerdà amb el mapa, el plàtan, el préssec, la barreta, el bidó ple i amb ganes d’anar de “tranqui”. Al cap de poc, i anant direcció la Seu d’Urgell, he agafat un trencall cap a la dreta, una carretereta molt tranquila que passa per Guils de Cerdanya i acaba a l’estació d’esquí de fons que es diu Guils-Fontanera, a uns 5 km del poble. Un"trasto" que sega les herbes que em fa frenar, amb el bon ritme que portava (ejem, ejem....) i el passo, que no volia baixar la mitjana ;-)
Imagineu-vos a quina velocitat anava que jo li he fotut un pal!!!
M'acosto a Guils de Cerdanya :
I arribo a la cruïlla on em desvio cap a la dreta :
Deixo el poble enrera... i comença la pujada més sèria...
La carretera és xula, amb forces voltes de paella i es va recargolant per un bosc molt espès, on els troncs dels arbres fan unes ombres i uns contrallums molt wapos.
Vaja.... ara què passa???
Com odio aixó!!! Em fa una por.... total, que baixo de la bicicleta, no prenguessim mal... i passo pel costat :
Sé que les fotos on surto sempre són més o menys iguals, però al sortir sola "es lo que tiene..." i demanar a algú que em faci una foto ab el mòbil... no queda sèrio, tot i que algun dia ho provaré
Ojo, he d'afluixar.... Noe, al tanto amb la multa (amb pessetes!!!)
Noe!!! Que t'avisen!! Les cabres a menys de 30!!!
A dalt, relax i tiberi....
Mireu la tempertura... Aprofito i xerro una mica, que portava estona sense fer-ho i ho necessito...
La pujada no té més, arribes a dalt on el paisatge val molt la pena (com sempre que puges una mica per aquesta zona) i on encara es pot veure algunes muntanyes amb neu. Paro una estoneta, menjo el préssec i el plàtan i xafardejo el mapa, a veure què podria fer. No portava molts km però havien estat durs.
Decideixo girar cua i seguir direcció La Seu. Passo per Bolvir i per Ger. Allà m’aturo i entro al poble, on hi ha una font en una plaça molt “rústica”. M’omplo el bidó fins dalt de tot, que ja l’havia casi buidat.
Torno a agafar la nacional direcció La Seu i just desprès d’uns metres prenc el desviament que s’enfila i em porta fins a Meranges. Aquesta pujadeta de 10 km també la faig quan puc, és molt tranquila i et permet endinsar-te per les muntanyes i descobrir poblets que queden amagats. A més a més, a dalt hi ha un bar on els diumenges donen coca gratis (ja ho sabeu!!).
Comença la pujadeta...
La serralada del Cadí al fons :
Quina calor!!! Com que hi ha poc moviment, em trec el casc :
Carretera d'anar fent... Per fi cartellet!! El carrer principal... just a l'esquerra hi ha el restaurant que donen la coca gratis (Cal Joan) :
A dalt, segueix fent una calor sufocant i m’he parat una estona per gaudir del paisatge. M’he menjat una barreta de cereals i poma, he trucat a l’Iván i he girat cua. Em quedava la baixada, que és molt còmode, ben asfaltada i amb rectes que et permeten agafar velocitats altes.
He tornat a agafar la nacional però ara direcció Puigcerdà. Entro a casa passades les 14, amb 65 km més a les cames i un desnivell també interessant pels pocs km fets.
Aquest segon stage s'acaba, Mataró m'espera i d'aqui poquet.... les Alps i les Dolomites !!! De moment, aviat tornem a la NII... :-(
He estat uns dies sense escriure perquè he fet poca bici. Vaig estar uns dies per Lisboa I desprès he tornat a pujar a Puigcerdà. Però tot i estar varis dies sense pedalar…. ho recupero ràpid, massa ràpid.
De vegades la meva impulsivitat i exigència em porta a rendir més, amb ganes i molta fermesa, però de vegades em costa posar el límit i em passa el que m’ha passat avui….. he patit més del que volia…
El dissabte vam fer una sortida amb el mau pare, el Llorenç i l’Iván. La bicicleta va ser l’excusa, ja que feia temps que no coincidíem i vam pujar a esmorzar a la Collada de Tosses. El ritme va ser tranquil, volíem parlar, posar-nos al dia i sobretot divertir-nos. Diumenge teniem pensat fer una ruta xula, acabant a esmorzar a Meranges però el dia es va aixecar amb pluja. Queda pendent!
En plena ascenció :
La veddette...
L'Iván :
El Llorenç i l'Iván :
El meu pare :
Per la tarda teniem cita... començava Le Tour!! Go Lance go !!!
Com deia abans.... de vegades no tinc mesura. He sortit de Puigcerdà direcció Saillagouse i he arribat al Col de la Perche. Abans d’arribar-hi, un parell de guardes forestals (que feien bicicleta) m’han adelantat i m’han preguntat per una ruta i ens hem parat a mirar-ho al mapa que portava. Hem seguit els 3 junts fins a Font Romeu, hem pujat Quillane i hem arribat a Formigueres, on ells han tornat enrera i jo m’he parat a la plaça de l’església on he menjat una mica.
Feia molt vent i era fred però el cel estava blau i els núvols en forma de boira no amenaçaven tempesta.
Entro al l'Ariége.... wapíssim!!
(Ojo que Le Tour passa per aqui !! )
He begut una mica i he seguit en la mateixa direcció que la ruta del Port de Pailherés, passant per Querigut. Allà he deixat a l’esquerra la carretera que porta a Mijanes (on comença Pailherés)
i he optat per la de la dreta, direcció Le Pla i Rouze, un poble molt semblant a Mijanes.
Aquesta cruïlla m'ha portat al Castell d'Usson :
He passat per molts poblets, tots amb uns campanars xulíssims, com elsd’Usson-les-Bains i el de Gesse. Anava baixant direcció Axat, on comença el Coll de Jau (objectiu del dia).
M’hi he quedat a 2 km, ja que he anat a parar a la cruïlla on començava el port. Així que he parat, he menjat el mig plàtan que em quedava i un préssec i he descansat uns minuts. Allà el vent semblava que quedava més controlat per les parets rocoses de les muntanyes, i, la veritat, és que s’agraïa molt, perquè el soroll constant a les orelles és molt molest.
Doncs he començat a pujar el port. Des d’Axat són 22 km però jo l’he començat quan en faltaven 19... i han sigut més que suficients. El dia anterior vaig estar mirant l’altimetria i, tot i ser un port llarg, tampoc el vaig veure massa dur.... però ho era!!
Feia tanta calor que em vaig treure el casc...
Com se’m han anat enganxant els km.... i quina calda, hi havia boletes de quitrà a la carretera i la roda feia aquell soroll de la coberta quan s’hi enganxa. El coll és dur i millora en quant a paisatge a mesura que et vas enfilant. Casi tota l’estona tens el riu al costat, llocs amb ombra (que els necessitava) i un verd esplèndid, en els llocs més humits. Se’m fa pesat i per primera vegada durant el dia penso “Ai nena... que t’has emmerdat”. Havia d’arribar a Prades i de Prades a Puigcerdà em quedaven més de 50 km.... peròno ens poséssim pas nerviosos.... que tenia mala solució.
Així que segueixo pujant, pujant i pujant i quan veig que ja no hi ha arbres, veig la llum al final del túnel!!! Arribo a dalt, corono, foto!!!, m’abrigo, m’acabo de menjar una barreta que l’havia encetat a mitja pujada i cap a baix.
La baixada és més ràpida del que em pensava, tot i que l’asfalt no és bo. Hi ha trossos asfaltats, trossos amb sorra, molta gravilla suelta i molts pedaços (per l’altre costat està igual). Això fa que vagis al tanto a la baixada i toquis freno quan veus un forat o una ombra que t’ho sembla. He parat a Mosset, on m’he tret el paravent i he omplert el bidó en una font molt divertida :
Desprès cap a Molitg, Catllar i per fi Prades. No he entrat al poble perquè de seguida m’he trobat amb la cruïlla que em deia Andorre, Mont-Louis..... vaja, la N-116.
Així que no he deixat de pedalar i al poble següent, Ria, he vist un súper obert i he parat a comprar-me un plàtan i una Coca-Cola (1,53 € les dues coses!!) . Allà m’he trobat a un “ciclista hippye”, que m’ha estat explicant que la bici que portava l’havia robat a Maçanet, que estava amb un noi (casualment) de Mataró, que tenia barretes energètiques a casa que m’anirien molt bé.... vaja, un d’aquells que et dona conversa quan és l’últim que et ve de gust en aquell moment... Així que m’he acabat el plàtan ràpid i li he donat la Coca-Cola que no em podia acabar (ell estava amb una cervesa, esperant l’autobús). El que més m’ha fotut ha sigut quan m’ha explicat el recorregut que em faltava fins a Mont-Louis... m’ha dit que els primers 10 km eren d’anar fent però que entre Olette iThuès-les-Bains, la carretera començava a pujar i que no parava fins a Mont-Louis. La veritat és que no li he donat gaire importància... i la tenia. Óstia, quina carretera, en obres, camions, una calor sufocant i amb poca aigua (i calenta...) al bidó.
Últim poble abans de Mont-Louis, Fetges, que és precisament el que estava a punt de treure per la boca...
Aquí ho he passat malament de veritat. La pendent era entre un 6% i un 9% i les cames no em tiraven. Avui si que he tirat de cap. He arribat a parar i a demanar aigua a uns obrers i m’han dit que na-nai.Em faltaven 3 km i ja no tenia aigua i el sol, tot i portar protecció 50, em cremava als braços i a les cames. Per fi arribo a Mont-Louis (Prades està a 357 m d’altitud i Mont-Louis a 1600). Al fer-me la ruta el dia abans no vaig mirar les altituds i aquí la vaig... cagar (I am sorry). Amb més de 100 km a les cames, aquest desnivell és tremendo.
Un cop a Mont-Louis em paro a un bar i em prenc una Coca-Cola (2,80 € !!! Lladres !!!!!!). Aquesta sí que me l’he acabat i perquè no fumo, sinó m’emporto la llauna i tot per fer-la servir de cendrer.
Ja una mica recuperada del sofocón, he fet camí cap a Puigcerdà, pedalant amb ganes i amb el plat, que feia hores que el tenia abandonat. Em faltaven uns 20 km però la majoria són de baixada : Col de la Perche, Salliagouse, Err, Bourg-Madame i per fi veig el campanar de Puigcerdà.
He arribat a casa cansada, amb mal de cervicals i emprenyada pel robatori de la Coca-Cola (demà se m’haurà passat... espero). També una mica empipada amb mi mateixa, per no saber calcular bé les rutes que faig, sobre el mapa tot és molt fàcil, però no sobre l’asfalt.
Mont-Louis i jo.... sense comentaris...
En resum, un dia on tot i haver patit molt, massa, he descobert el Coll de Jau, pobles molt macos, no he tingut cap ensurt, m’he estat més de 9 hores sobre la bici i he fet ni més ni menys que 181 km. No, no estic boja... o potser sí. No ho sé, el que sí sé és que la satisfacció sempre és superior al patiment, sé que gaudeixo fent les meves rutilles per la Cerdanya i també sé que ELS MAPES SEGUEIXEN SENT LA MEVA ASSIGNATURA PENDENT.
Ens hem posat el maillot de gala i a gaudir del dia tan esplèndid que feia :
Pocs cotxes i arbres que ens feien ombra :
Fent de gregària a l'Iván.... és que no em tira.... jejeje
Hem parat a omplir bidons, que ja estaven buits :
I hem seguit amb el vent en contra fins a Mataró :
La sortida no té res d'especial però un dia que anem "ben conjuntats" em feia gràcia fer aquesta mini entrada. No sempre es pot fer rutes llaaargues i xules com les que tots anhelem. Per tant, s'ha d'aprofitar qualsevol dia per fer-lo especial, encara que sigui x la NII i que sigui una ruta que la puguis fer amb els ulls tancats.
